16/06/2025
En els darrers anys, la transició energètica s’ha accelerat com a resposta al canvi climàtic, a la dependència dels combustibles fòssils i a la necessitat d’un model més sostenible. Un dels canvis més visibles que ja afecta les llars és la progressiva eliminació de les calderes de gas en favor de sistemes elèctrics, com les plaques solar i les aerotermies impulsada tant per la innovació tecnològica com per regulacions i ajudes públiques.
El paper de les calderes de gas en caiguda
Les calderes de gas han estat durant dècades l’opció majoritària per a la calefacció i l’aigua calenta sanitària. Tanmateix, cada cop són més qüestionades per la seva dependència de combustibles fòssils i per les emissions de CO₂. Alguns països europeus, com Alemanya o els Països Baixos, ja han començat a limitar-ne la instal·lació en edificis nous, i Catalunya també comença a moure fitxa en aquesta direcció.
El missatge és clar: en pocs anys, les calderes de gas deixaran de ser legals per a nova construcció i renovacions. Això implica una electrificació de facto del sector domèstic de l’energia.
Cap a una electrificació generalitzada
La substitució de sistemes basats en gas per sistemes elèctrics —com l’aerotèrmia, els sistemes de climatització amb bomba de calor o l’ús d’estufes elèctriques d’alt rendiment— és una tendència imparable. Aquest canvi no només afecta la calefacció, sinó també la cuina (amb la substitució de cuines de gas per inducció) i el transport, amb l’augment dels vehicles elèctrics.
Tot això comporta un augment important de la demanda elèctrica, cosa que fa evident la necessitat de generar més electricitat d’origen renovable.
Una transició justa?
Tot i que el canvi cap a una energia més neta és positiu per al planeta, també cal posar sobre la taula els riscos d’una transició mal planificada: no totes les famílies poden assumir el cost inicial d’instal·lar plaques solars, canviar la caldera o comprar un cotxe elèctric. Per tant, caldrà garantir ajudes públiques eficients i una planificació clara per evitar que la transició energètica generi desigualtats socials.
L’obligació no escrita de posar plaques solars
Amb aquest augment de consum elèctric i la voluntat de descarbonitzar, moltes llars es veuen, d’alguna manera, “obligades” a instal·lar plaques solars. Si bé l’Estat no obliga literalment a tenir-ne, les normatives d’eficiència energètica, els incentius econòmics i l’augment del preu de l’electricitat fan que, de manera indirecta, es converteixi gairebé en un requisit indispensable.
A més, moltes promocions d’habitatges nous ja les incorporen de sèrie, i en algunes zones les ordenances municipals en limiten la construcció si no es compleixen certs criteris d’eficiència o autoconsum.
Conclusió
El futur de l’energia passa per una electrificació gairebé total i per la generació renovable descentralitzada, com la solar. La desaparició progressiva de les calderes de gas és només un exemple més d’aquesta transformació. I encara que ningú ens obligui formalment a instal·lar plaques solars, la realitat econòmica i normativa ens hi empeny. El repte ara és fer que aquest futur verd sigui també un futur just per a tothom.
